Nascut a Teresa de Cofrents (València) el 20 d'agost de 1958, encara que va començar la carrera d'arquitectura, Daniel Torres va acabar completant els estudis de Belles Arts a la Universitat Politècnica de València. Les seves primeres historietes es van publicar en el fanzine promogut per Manel Gimeno, El gat pelat, on també van col·laborar Miguel Calatayud, Sento o Micharmut. Molt poc després, entraria a formar part de la revista L'Escurçó amb les aventures de Claudio Clueco, on explora el gènere negre des de les claus de revisió pròpies de la seva obra. Asesinato en 24 imágenes por segundo, la primera aventura del personatge, bevia tant de Dashiell Hammett com de l'underground americà, iniciant un camí que seguiria amb El ángel caído, primera aventura llarga que ja atrauria l'interès d'editorials franceses com la prestigiosa Futuropolis, que l'inclouria en la seva famosa col·lecció.

En 1982, Torres passaria a les pàgines de la nounada Caire amb Opium, una sèrie basada en les novel·les de Sax Rohmer amb una visió pop i desenfadada, en la qual es comença a perfilar un estil de línia clara que explotaria l'any següent amb Tritón, el primer lliurament de Les aventures siderals de Roco Vargas. Una space opera que es desenvoluparia inicialment en quatre lliuraments que presentarien una evolució constant del dibuixant. El misterio del susurro, Saxxon  i, sobretot, La estrella lejana  van conformar el cicle de maduresa de l'autor, que va tancar la sèrie en 1987 amb una obra que és ja considerada com un clàssic del còmic espanyol.

En paral·lel, Torres havia realitzat per a Magic Strip l'àlbum Sabotage! i havia començat una reeixida carrera com a il·lustrador. En els 90 comença una nova sèrie, El vuitè dia, on desenvolupa el seu concepte de meravella, de l'enfrontament entre la ficció i la realitat. Simultàniament, es llança a un projecte nou en el còmic espanyol, el rellançament de Opium en una col·lecció de comic book en col·laboració amb Ramón Marcos, Incha i Paco Hernández. També comença a treballar per al mercat americà, amb històries curtes (alguna guionizada per Alan Moore); però sense oblidar la seva terra, realitzant Te veo IVAM per al Museu Valencià d'Art Modern. En 1995 crearia un altre personatge fonamental en la seva trajectòria: el dinosaure Tom, una sèrie infantil que seria publicada pel suplement infantil de El País. A la fi de la dècada, passaria de nou pel mercat americà amb la minisèrie El ángel de Notre Dame.

Ja en el segle XXI, reprendria la seva creació més famosa, Roco Vargas, amb quatre nous lliuraments que aniria simultanejant amb treballs d'il·lustració i la seva estrena en televisió amb la versió animada de Tom, el dinosaure. En 2009 publicaria la seva primera novel·la gràfica, Burbujas, dedicant-se des de llavors al seu treball com a il·lustrador i al desenvolupament de La casa.